pirineus en dansa

"ROJO" de Mireia Miracle. (Madrid)
Clown Poètic. DIVENDRES 29/8/25 a Erill La Vall.
​​
PREMI CIRCAIRE 2017
PREMI ZIRKÓLIKA ARTISTA EMERGENT 2018
Nominat a La Nit del Circ a millor espectacle de carrer i millor espectacle de clown 2018
Espectacle recomanat per REDESCENA 2019

Una pallassa surt de l'interior d'una maleta, converteix el públic en la seva família i se n'acomiada carregada d'il·lusió i molts trastos. Però el viatge serà interromput per un obstacle: una frontera. Aquest límit serà el que permeti el joc, la dansa i les diferents maneres per enfrontar-se a allò que s'interposa en el seu camí. El públic serà durant tot el viatge part de l'espectacle: una multitud que s'acomiada agitant mocadors blancs, una mare que l'ajuda a vestir-se, un home que s'hi pren un cafè a través del filat, una dona que li ofereix una corda per saltar o uns nois que es converteixen en les columnes que sostenen la teulada de casa seva. Al final, i sempre gràcies a tothom, aconseguirà el seu objectiu: la llibertat.

​

​

​

PECES CURTES de DANSA URBANA & CONTEMPORÀNIA 

DISSABTE 30/8/25 a Barruera.

​"Nunca Bailaré Solo" de Diego Garrido (Valladolid)


Premi del Públic certamen CDC4, Valladolid – 2021
Premi del Públic Festival 15m2, Barcelona – 2022
Premi creació escenogràfica Festival 15m2, Barcelona – 2022
Premi del públic jove SÒLODES A DANSA,Ourense – 2023
Premi SÒLODES EN DANSA Gira Costa Rica – 2023
Espectacle recomanat Programa.cat – 2024


Com es pot expressar allò inexpressable? el sentiment de pèrdua, l'esperança, es poden expressar únicament amb moviment, amb dansa? Acompanyem a Diego Garrido en la seva evolució com a artista, la qual ens transporta en la seva última peça: 'Mai bailare solo'.


El ballarí ens fa viatjar, perquè trobem l'esperança perduda després d'una gran pèrdua. Ens ofereix trobar aquesta brillantor que s'obre pas a través de les ombres, sent el mateix ballarí una llum en si mateix, i que serveix perquè nosaltres com a espectadors recordem que al nostre interior es troba també aquesta llum, i aquesta esperança que bé poguessin estar en major o menor mesura oblidades. Una visió particular de com entendre i interpretar les nostres emocions i transformar-les per a delit dels sentits. L'harmonia corporal, els moviments de l'artista i la posada en escena transcendeixen allò merament físic, ens transporten a una dimensió més onírica, misteriosa i plena d'esperança.

 

​

"El Mundo Atrás" de Rolando Salamé (Xile)

​​"La gent diu: Algun dia tornaràs. Però ningú et diu com es torna a un lloc que ja no existeix. Només sé que estic caminant i que el món s'empetiteix amb cada pas". Amir Nizar Zuabi.


El món enrere és una peça de dansa i teatre físic que tracta d'un èxode, del viatge interior i exterior del desplaçat, del que s'emporta, del que carrega, del que deixa enrere, del que roman. La història la expliquen cossos en trànsit, en vol, o caiguda, si hi ha algun final, ànimes que s'equilibren entre dos mons, un que agonitza i un altre que lluita per néixer, éssers que s'aixequen una vegada i una altra per tornar a començar un camí sense certeses, però que podria representar el triomf de l'esperança sobre la por, allà on les nostres empremtes se'ls entren les nostres empremtes. refugis, aquests falsos santuaris que construïm per protegir-nos i que es van transformar en una presó, a la recerca de l'horitzó, d'una il·lusió, d'una idea vaga de llibertat.​

​

"La Elefanta Danza" de Teresa Martín-Sauceda (Madrid)


L'Elefanta Dansa, és una al·legoria, un reclam sobre la veritat i la memòria, sobre aquells records que de vegades deformem, o mantenim indestructibles al llarg dels anys, barrejant realitat i fantasia, i generant una "escriptura" en moviment similar al realisme màgic literari, sense honrar-ho, sense pensar transitat i exposant al sol la seva pell adobada.


Teresa Martín-Sauceda, en aquesta obra, oposa i contrasta aquesta imatge gegant d'una Elefanta, i qüestiona la força que tenen les “veritats històriques”.

​

​

​

DANSGÈNERE
DISSABTE 6/9//25 Pont de Suert

"EL País Más Pequeño de Todos" Manuel Martín (Cantàbria).
Dansa Contemporània

Recordo la incògnita d'un cos amagat i trontollant. Però darrere aquesta fragilitat, alhora ple de força i precisió. Er d'un home...

La sensació d'allò que no es veia era de pes, de corpulent, gran i insistent en la seva condició de misteri. Les meves ganes eren de veure't la cara. Et veia girar i girar i em preguntava com seria la teva expressió.


"La Ilusión" Projecte NaNa (Andalusia), dansa contemporània i clown.

Què és la il·lusió? No té peus, però sí ales. Té moltes maneres encara que cap és concreta. Obre camins, però no els camina. Construeix imatges que es dissipen amb un alè d'aire. De vegades t'abandona, o et debilita i cau. És tot i res, és i no és, és motor i fre, n'és el motiu.  Aquesta peça breu, de dansa i clown immersiva ha estat dissenyada per a espais no escènics i públic familiar, “La Il·lusió” pregunta, metafòricament, per la vulnerabilitat de l'individu i com compartir-la.

​

“M U T U A R” Manuel Martín & BATCH COLLECTIVE (Andalusia, Cantàbria) Performance Comunitària

Aquest taller que començarà durant la formació, i acabarà en una mostra col·lectiva amb habitants de l'Alta Ribagorça, cerca generar una cosa observable i transmesa entre els participants, l'espai sonor, l'espai visual i l'espai físic.

Acompanyant l'esdeveniment amb videomapping de la mà de Batch Colllective, i amb col·laboració de ballarins professionals entre els participants de la mostra, aquesta peça proposa ballar i mutar d'un estat a un altre després de moure'ns juntes i poder-ho canviar tot gaudint del present.